La meissa La Sífara va fer un crit i es va incorporar d’un cop. Pressionava la manta entre els dits. Esbufegava. Els cabells rojos li queien per davant de la cara i se li enganxaven al front suat. Va mirar al seu voltant i va sospirar. Seguia a la seva habitació. La poca llum que es colava entre els porticons de la finestra il·luminava la butaca d’entepissat verd del costat del llit. Va sentir unes passes i va somriure. Sabia pel soroll que era en Nel pujant les escales. La porta de l’habitació es va obrir i la llum d’una llàntia va il·luminar l’estança. En Nel va entrar, encara amb la bata de dormir. Els cabells blancs deixats anar li arribaven per sota de les espatlles. Va sospirar en veure la Sífara asseguda al llit. —Un altre malson, senyoreta? En Nel es va acostar a ella. Va deixar la llàntia sobre la tauleta i va seure al llit. La Sífara va fer que si. Va deixar anar la manta a poc a poc, tenia els dits adolorits. En Nel li va pa...